|
Aquest proper divendres, ens trobem a la sala infatil de la Biblioteca.
Vaig caminant tan tranquil pel passadís. De sobte, sortit de no sé on, apareix un MONSTRE.
No és la primera vegada que ens veiem les cares. Perquè em sembla que el conec. És per això que no m'espanto gens ni mica.
La veritat, però, és que no em fa cap gràcia.
Havia una vegada un xaval que es deia Paco. Era una mica talòs i es passava el temps sense fer gens de profit. Un dia, la seva mare li va dir: -Demà aniràs a buscar treball. I no tornis a casa sense portar la paga!