|
És un país d'ufanosos mangos. Però a Baja Kunda, una població de la Gàmbia interior, de mangos no se'n veuen al mercat. De plàtans, tampoc. I de pomes, tant en tant. Amb motiu de la visita a Baja Kunda i voltants d'Adama Barrow, president de Gàmbia, una camperola oferia, en un xamfrà, mangos a 20 dalasis aprofitant la gentada. El preu oscil·la en funció de la grandària i el grau de maduresa de la fruita. Em venien tan de gust que me'n vaig quedar quatre. Però estaven verdíssims. En Dawda, veí actiu de Baja Kunda, me'ls va fer posar en una bossa de plàstic, que al seu torn vam deixar dins d'una capsa, que al seu torn fou col·locada en un armari, a fi i efecte d'accelerar la maduració. I així va ser: me'ls vaig cruspir, a cremadent, al cap de pocs dies. Tenien un punt melós que hi cantaven els àngels.
A banda de donar bons consells, en Dawda és com una mena de masover d'una caseta adossada en el Major Health Center of Baja Kunda. Es tracta d'un hospital comarcal que gaudeix del suport de l'ONG Alpicat Solidari i d'altres organitzacions en bé de la cooperació internacional. D'una sala llunyana del centre hospitalari ressonen els planys d'una partera que en l'instant d'engendrar, a mig matí, les llevadores li han comunicat, per error, que la criatura havia nascut morta. Sortosament no ha estat així. Però la dona ha quedat tan alterada, que no entrava en raons. La família la tenia que contenir: es rebolcava pel llit entre crits i plors.
Una visita inesperada ens ha fet oblidar, per moments, el desconsol de la partera i el desconcert familiar. La porta del jardí de la caseta a voltes queda ajustada. L'Amienata; la Mami i la Nyiuma si han entaforat ben decidides. Es tracta de tres germanastres adolescents, filles d'un mateix pare musulmà aparellat amb tres mullers. Bona part dels joves gambians es presenten a les cases per sorpresa. I si els inquilins són occidentals, la curiositat és més que evident. Hi ha el risc que les compareixences sobtades augmentin i la curiositat sana es torni tafanera i invasiva. A més, l'anar i venir de tants veïns sense invitació engega a rodar els sembrats del jardí, que en Dawda procura tenir ben endreçat. En Dawda, molest, m'ensenya una planta gairebé arrencada i mig feta malbé. I em comenta: «convé que el jardí estigui tancat atès que fa funcions d'hortet. Conec el pare del vailet que ha malmès, potser involuntàriament, la planta. I em sap greu haver-li d'explicar la trapelleria». En Dawda també hi planta verdura de temporada (cebes, tomàquets, enciam... ); blat de moro; carbasses; síndries; moniatos; papaies... I plantes medicinals, de les quals només sap el nom en serehule i, a tot estirar, en mandinga. La caseta i l'hortet són delimitats per un mur, al capdamunt del qual uns llangardaixos, més ben plantats que els nostres, hi fan flexions ara sí, ara també.
En Dawda sempre va atrafegat, sap fer un xic de tot i sol ser eficient, fins i tot cuinant àpats locals. Amb catorze anys i enfilat en una bicicleta, recorria la comarca i els poblets fronterers del Senegal, que són a prop, venent roba. Més tard no va deixar escapar la possibilitat, que una família li va brindar, de fer una estada a París. I de França va fer el salt a Catalunya, on va passar-hi nou anys fent de manobra, primer, i de paleta, després, a Premià de Dalt. A més és castís i un bon conversador. Tant és així, que quan passegem vora els conreus dels afores de Baja Kunda, sovint intercanvia breus comentaris amb les camperoles que hi ha feinejant a 200 metros de distància. A propòsit de la pagesia, em parla de l'explotació flagrant de la dona en aquesta part de Gàmbia. Moltes d'elles són mares joveníssimes que, de vegades, llauren amb la criatura de mesos a l'esquena de sol a sol. Li suggereixo de trencar el silenci còmplice, que perpetua l'esmentat abús laboral, amb un article com el que ara escric. En Dawda manifesta que s'estima més no fer res. No s'hi veu en cor? S'estima més no arriscar? Li manquen recursos? Vol i dol. La d'en Dawda també és l'Àfrica que necessita crear fortaleses: àmbits d'empoderament.
El crit que treu la son de les orelles a n'en Dawda és el del muetzí. Frisa per ser puntual a la pregària. Quan veu a venir que farà tard a la mesquita, s'organitza per fer les oracions en el porxo que hi ha a l'entrada de la caseta.
Un matí de dissabte vam pedalejar, amb en Dawda, per paratges amb arbres esplèndids, entre ells baobabs. L'ombra que fan són la metàfora d'una Àfrica acollidora, instensa, generosa, penetrant, riallera...
«Prendré el bastó i obriré camí/ allà vora el gran riu», és un fragment d'un espiritual negra, que defineix amb encert el taranna d'en Dawda.
Quim G.