|
A finals de febrer Albert Cayuelas, vice-president d'Alpicat Solidari, va visitar Baja Kunda. En aquest escrit ens fa cinc cèntims de l'experiència viscuda:
S'HI HA D'ANAR, S'HA DE VIURE
Després de més de dos anys treballant en el projecte Baja Kunda - Alpicat Solidari, sentia la necessitat d'anar-hi, de viure-ho i de veure-ho en primera persona.
Val a dir que el primer impacte en arribar a terres gambianes és dur, i recordant paraules d'un bon amic, he de reconèixer que "és un esgarro de país". Tot i això, en quant arribes al poble, després de més de 9 hores de cotxe per unes carreteres impossibles, tot canvia. De cop i volta tot comença a tenir sentit.
I en quant hi convius, paraules com felicitat, alegria o esperança hi adquireixen un sentit diferent, més autèntic.
En quant a l'escola i l'hospital, s'ha de dir que s'hi esta fent molt bona feina. L'escola ha doblat el nombre d'alumnes que hi assistien abans i ha vist ampliada la proporció de nenes que ara hi acudeixen. Gran part d'aquest èxit cal atribuir-lo a la gran tasca que hi està fent en Jesús Marco. I a l'hospital, tres quarts del mateix. A més s'estan començant a veure moviments del Govern gambià, dirigits a la millora del servei. A la nostra arribada s'havia dotat l'hospital d'un laboratori, amb material i personal per començar a garantir-ne certa autonomia, i així evitar els desplaçaments fins a Basse per proves d'embaràs, o casos de tuberculosi o malària.
En definitiva, i per anar acabant em reitero en el títol d'aquest escrit :
S'HI HA D'ANAR, S'HA DE VIURE