|
"Ningú deixa casa seva a menys que sigui més perillosa que el camí cap a lo desconegut"
El dia 20 de juny és el Dia Mundial de les Persones Refugiades.
A la Plaça Sant Joan de Lleida diverses entitats s'han reunit per defensar i visibilitzar els drets de les persones refugiades i desplaçades amb diferents activitats, lectures de testimonis de refugiats i lectura del manifest al que Alpicat Solidari ens hi hem adherit:
MANIFEST DIA MUNDIAL DE LES PERSONES REFUGIADES
Les dades recopilades els últims anys apunten que en el món hem superat la xifra de 20 milions de refugiats, i d'aquests a menys de 6 milions se'ls hi ha oferit assistència. Les estadístiques són esgarrifoses: cada minut 31 persones fugen de les seves llars, donant com a resultat actual més de 68 milions de persones desplaçades a la força.
La situació de les persones refugiades i desplaçades ha arribat a límits que són massa pertorbadors per seguir donant-los-hi l'esquena. La falta d'implicació per part de les institucions europees i les administracions locals, i l'incompliment de les seves obligacions enfront la defensa dels drets humans estan generant precarietat i vulnerabilitat a persones que fugen de l'horror, la violència, la pobresa i la desesperació. Si tothom té dret a una vida digna, en pau i lliure, com és que les polítiques de migracions i fronteres suposen obstacles, sovint insuperables, per aquestes persones? Com és que es permet que els controls de fronteres vulnerin el dret d'asil? Com és que s'estan permetent tantíssimes morts al Mediterrani, al desert, als kilòmetres i kilòmetres que han de recorrer per poder posar a resguard a les seves famílies?
I els drets no només són vulnerats durant el procés migratori... Gran part de les persones que arriben a les nostres ciutats es troben amb més barreres, tant físiques com polítiques, econòmiques i socials. Les mal anomenades persones refugiades, persones que migren envoltades d'incertesa i por, amb l'esperança d'una realitat millor, continuen patint el oblit dels estats, el racisme de la societat i la desprotecció per part de les institucions.
Què podem fer nosaltres quan obrim els ulls a aquesta veritat, quan ens fem conscients de que hi ha tanta gent patint aquesta injustícia mentres Europa inverteix els nostres diners en treure-se'ls del damunt en comptes de crear vies segures d'accés i programes d'acollida digna. Nosaltres avui estem aquí per convidar-vos a reflexionar com ens sentiríem nosaltres si ens tractessin de la mateixa manera. Si el nostre país estigués en guerra no fugiríem? Si no poguéssim alimentar a la nostra família no marxaríem? Si visquéssim envoltats de por i violència no escaparíem? Per què llavors no sumar forces per ser més tolerants, per generar empatia i consciència crítica, per ajudar i no rebutjar, i per exigir a les nostres institucions que compleixin amb les seves obligacions, que no neguin ni vulnerin més drets humans ni a altres països, ni a les nostres portes, ni als nostres carrers.